menú obres disponibles menú obres a institucions menú utopies  menú can borni

Lentament aquesta vena artística va esculpint una forma de viure, una forma més de respirar per mi. Utilitzo materials que ja han tingut història, que ja han viscut. Quan els treballo intento donar-els-hi la importància o rellevància que havien tingut en el seu passat, és com si els tornés la "dignitat perduda". El ferro, la pedra, el vidre, la fusta... ja han tingut el seu període útil, jo els reciclo quan ja no són importants, quan ja no "valen" en el sentit estricte per la nostra societat. Intento, com una mare que dóna llum, fer enraonar aquests objectes inherts i donar-els-hi una nova vida, més enllà del que varen ser. Quan els composo, ells mateixos demanen el que els cal, i segons com, manen sobre el resultat final de l'escultura; no obstant, partint de materials durs i violents es poden arribar a projectar formes càlides i relaxants.La clau és l'equilibri entre l'estàtica i el moviment, entre l'espai i la forma. Els materials delimiten l'espai on treballes i a la vegada no tenen límit per expressar el que vols. En la creació d'una peça hi intervenen totes les unitats que la formen. Aquestes provenen de llocs tant diversos com la seva utilitat, però les combino i coordino per tal de trobar-els-hi un vincle harmònic que les converteixi en escultures. Això és un repte que m'agrada, ja que d'aquesta manera s'estableix un diàleg entre l'escultura i jo, un estira i arronsa mutu per tal de donar-la per realitzada. Les peces estan obertes a diferents interpretacions a pesar de ser rotundes en l'expressió a causa dels materials estàtics, durs i fins hi tot agresius que les composen. Intento no modificar la força que tenen per si mateixos cadascun d'ells, perquè en el resultat final imperi una estètica relaxant fruit d'una antítesi. Trobo positiu que cada individu que entra en diàleg amb una de les meves peces, en treu una conclusió diferent. La composició de materials encomana la vitalitat que jo hi poso i la retén per qui les mira. No m'he deixat influenciar per cap directriu ni paràmetre artístic, ja que és el sentiment el que predomina dins les meves creacions. Són una expressió del meu estat d'ànim i disfruto veient la seva progressió. És aquest el detonant que fa que cada escultura, a pesar d'estar fetes amb materials molt similars, expressin sentiments molt diferents. A més a més la reduïda gama cromàtica entre els components juga com si d'una foto en blanc i negre es tractés, fet que incrementa els punts de tensió de l'obra i fa que aquesta respiri.

Selecció de referències als mitjans digitals i escrits:

-Exposició Les Bernardes -TN comarques Girona" 25/03/2015- minut 7'
· LLUÍS GÁLVEZ «EL BORNI» saber fer coses. Memòria i descampat. Eudald Camps. 09/10/2014
· Web del Parc de les arts contemporànies Cassà de la Selva
· Sisena Ruta de l’Art de Castelló d’Empúries Bonart. 13/10/2013
· Anna Barcons. Trece artistas en la colectiva de pintura, escultura y joyería - Gal-Art. 24/07/2012
· Caldes de Malavella. Segona mostra d´art. Revista Bonart. 27/11/2011
· Soterrani d´Art mostra l´obra de Lluís Gàlvez - Diari de Girona. 21/02/2009
· Creatividad autóctona - 20minutos. 13/01/2006
· Una escultura a l'Escola Garbí. Diari de Girona. 28/05/2005
· Inauguren l'escultura "Garbí" a Salt. El punt. 28/05/2005
· Soldó, informatiu Parc Natural Delta de l'Ebre. Tardor/Hivern 2005, pag. 14

Referències bibliogràfiques

· Premis de pintura i escultura. Fundació Vila Casas, 2005, pàg. 23